Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede obtener más información en nuestra política de cookies.

restauración

ficha técnica

NARRATIVA ANGLOSAJONA
LOCUS
2015
408
978-84-941928-7-6
Epublication content package
Català
11,99
(IVA inc)*
  • Ver dispositivos compatibles
  • ¿Es la primera vez que compras un eBook? Clica aquí

Permisos sobre el eBook

Imprimible: Prohibido.
Copiar/pegar: Prohibido.
Compartir: 6 dispositivos permitidos.

DRM o protección anticopia (para saber qué es clique aquí)

Si

sinopsis

Amb Locus tenim el riure assegurat, perquè la manera de veure i explicar el món del seu autor, Antoni Gual, és singularment divertida. El narrador és un jove neuròtic que no sap ben bé on va i que topa contínuament amb gent que encara està pitjor que ell, en una desfilada de personatges estrafolaris i al·lucinants que es converteixen en els pilars de la narració, des de l?oncle Quasimodo fins al cosí penques, passant pel general que convida el protagonista a llegir a la caseta del gos. Locus és un relat de formació i aprenentatge, però al revés: el camí que segueix el nostre heroi és el de la deseducació i el desenfocament.

Locus es resisteix a ser classificat en cap gènere literari pur. Segurament cal situar-lo entre aquesta mena de memòries novel·lades que de tant en tant trobem en la història de la literatura. ¿On comença una fantasia que el narrador no sap destriar de la realitat? Impossible treure?n l?aigua clara, i això és el que fa que el llibre ens atrapi.

I és que Locus és bàsicament la traducció literària de la singular mirada d?Antoni Gual sobre aquest circ on ens han fet viure sense que ningú ens hagi demanat permís.

«L?aplaudeixo amb entusiasme. M?ha fet somriure, riure, m?ha emocionat
i esborronat i m?ha fet rumiar. ¿Què més vull?»

Sílvia Soler

Biografía del autor

aig néixer el dia més curt i trist de l?any, el 21 de desembre. Va durar tan poc que quan vaig arribar al món ja era de nit. Ja en els meus primers dies, suposo, la sorpresa davant l?existència em va portar irremeiablement a contemplar el món amb un cert estupor. Un estupor que va anar augmentant a mesura que observava les persones que m?envoltaven. De manera que, ja molt aviat, em vaig submergir en la lectura per aïllar-me al màxim possible del disbarat que era, per a mi, habitar aquesta terra.
Per canalitzar aquest astorament i rebaixar una mica la meva perplexitat, a la sortida de l?adolescència vaig decidir ingressar, com aquell que se?n va a un balneari a prendre els banys, al Col?legi de Filosofia de Barcelona, on, sota la direcció d?Eugenio Trías, vaig intentar posar algun mètode al meu desconcert.
La passió lectora creixia amb els anys, i llegint una quantitat descomunal de llibres dolents vaig aprendre a valorar els bons. Així doncs, va arribar un moment en què fins i tot em vaig sentir capaç de donar opinions; i, a més a més, per escrit. Vaig començar a publicar alguns papers en unes quantes revistes locals i comarcals, més tard als suplements de cultura de La Vanguardia i d?El Periódico de Catalunya i a la revista Qué leer.
Una de les moltes contradiccions que arrossego des de sempre és que, tot i que no suporto l?oceànica estupidesa de la immensa majoria de nosaltres, mantinc una inalterable pietat per la condició humana.
I la meva principal alegria és, com deia Borges, «Que otros se jacten de las páginas que han escrito; a mí me enorgullecen las que he leído.»


*Todos nuestros productos incluyen el IVA, ampliar información


comentarios de los usuarios/usuarias