sinopsis

En El romanç de Tristany i Isolda (1900) es refongué i completà els diversos fragments dels antics romans tristanians del segle XII, per donar-ne una versió d’una força lírica arrabasadora. La traducció de Carles Riba (1893-1959) en va publicar el 1921 representa, com totes les que va fer (tal com ho expressa Martí de Riquer en la presentació d’aquest volum), “un extraordinari enriquiment del català literari, constret amb mà mestra a traslladar des d’allò més eteri i vague a allò més abstracte i subtil, l’expressió popular i l’expressió culta.”