"La tendresa irònica, les imatges sorprenents, les referències als clàssics ben llegits i deglutits amb una ambició de sentit i sentiment absoluts. (...) Ara resta només que el lector disfruti d'aquest jardí fractal o de la comprensió còsmica, d'aquesta poesia novella plena de les millors vetes de la tradició." Àngel Terron, al pròleg.