Serguei Dovlàtov, es un dels escriptors russos més virtuosos i estimats del segle XX. Amb prosa lacònica i observacions tragicòmiques sobre l’existència, Dovlàtov ens ofereix en La zona un punt de vista inèdit en l’anomenada literatura concentracionària: el del vigilant enfront del pres, el del botxí enfront la víctima. Però a diferència de Soljenitzin, que creia que els camps polítics eren l’infern, Dovlàtov, vigilant en un camp penal, creia que l’infern viu dins nostre, i que només l’absurditat del sistema soviètic l’havia col·locat en una banda del reixat i no en l’altra.

La zona és la primera obra traduïda al català de Serguei Dovlàtov, un dels escriptors russos més virtuosos i estimats del segle XX. Amb la seva prosa lacònica i les seves observacions lapidàries i tragicòmiques sobre l’existència, Dovlàtov ens ofereix en La zona un punt de vista inèdit en l’anomenada literatura concentracionària, tan fèrtil en les lletres russes: el del vigilant enfront del pres, el del botxí enfront la víctima. Però a diferència de Soljenitzin, que creia que els camps polítics eren l’infern, Dovlàtov, vigilant en un camp penal, creia que l’infern viu dins nostre, i que només l’absurditat del sistema soviètic l’havia col·locat en una banda del reixat i no en l’altra.

Ja en el seu exili nord-americà de Queens, Dovlàtov reconstrueix La zona a partir de fragments microfilmats que li arriben des de Rússia, alhora que hi afegeix una valuosa correspondència amb el seu editor sobre la vida i les servituds de l’escriptura, que per a ell eren inseparables. El resultat és una obra imprescindible, on l’autobiogafia, el gènere epistolar i la ficció es fonen per il·lustrar-nos el que va escriure Vassili Grossman; que l’única cosa que Rússia no ha conegut en els seus mil anys d’història és la llibertat.