Josep M. Espinàs es va introduir a la Fira de Salàs, vestit amb una brusa típica de firandant i portant un bastó de quinquillaina. Per confondre’s amb els compradors i venedors de matxos i mules. D’això fa cinquanta anys. Era l’última ocasió de participar en una celebració que durava des de feia sis segles.

Aquest llibre fa reviure l’ambient d’una fira excepcional, 3.000 animals –on «no hi ha preuassos però sí que hi ha llibertat», com deien a Espinàs. És a dir, molts compradors i venedors per triar. Gent que ve d’Extremadura i d’Andorra, perquè la mula catalana és molt cotitzada.

Espinàs converteix la fira en un gran retaule de personatges, assisteix als tractes, observa els gestos, les mirades de reüll, el llenguatge sobreentès o maliciós. Comparteix el sopar amb els firandants i, de nit, l’espectacle discretament frívol que es fa al cafè i on els firandants es deixen anar.

D’una festa que s’ha repetit durant 600 anys, pràcticament l’únic testimoni viscut que en queda és aquest gran reportatge amb fotografies de l’autor.