sinopsis

«Des d’Ausiàs March no hi havia hagut un poeta així de compromès amb “l’indret on neixo cada vegada, que és on mai no es toca fons”. Contra el no-res, “que ens dóna vidres per calmar la fam / i per la set ardent llet verinosa”, s’inscriu el nom de Vinyoli al costat dels de Beethoven i Rembrandt.» Enric Casasses