«Vaig tenir la sort de no ser deportat a Auschwitz fins a 1944, després que el govern alemany hagués decidit, a causa de l'escassesa creixent de mà d'obra, perllongar la vida mitja dels presoners que anava a eliminar.»

Així comença Si això és un home, llibre que inaugura la trilogia que Primer Levi va dedicar als camps d'extermini nazis. Crònica de l'horror quotidià, el llibre descriu en el llenguatge mesurat i sobri del testimoni l'espera del no-res, la privació quotidiana, l'oblit de la condició humana dels presoners.

Completen la Trilogia de Auschwitz dues obres posteriors: La treva (1963), relat picarescc de les tribulaciones d'un grup d'italians, alliberats dels camps nazis, que recorren durant mesos els camins d'Europa central en companyia de l'Exèrcit Vermell, i Els enfonsats i els salvats (1986), un assaig en el qual Primer Levi tracta de comprendre, a partir de l'exemple dels camps nazis, les condicions i circumstàncies que permeten la degradació del ser humà.

«Tuve la suerte de no ser deportado a Auschwitz hasta 1944, después de que el gobierno alemán hubiera decidido, debido a la escasez creciente de mano de obra, prolongar la vida media de los prisioneros que iba a eliminar.»

Así empieza Si esto es un hombre, libro que inaugura la trilogía que Primo Levi dedicó a los campos de exterminio nazis. Crónica del horror cotidiano, el libro describe en el lenguaje mesurado y sobrio del testigo la espera de la nada, la privación cotidiana, el olvido de la condición humana de los prisioneros.

Completan la Trilogía de Auschwitz dos obras posteriores: La tregua (1963), relato picaresco de las tribulaciones de un grupo de italianos, liberados de los campos nazis, que recorren durante meses los caminos de Europa central en compañía del Ejército Rojo, y Los hundidos y los salvados (1986), un ensayo en el cual Primero Levi trata de comprender, a partir del ejemplo de los campos nazis, las condiciones y circunstancias que permiten la degradación del ser humano.