FELIÇ

Feliç té aquesta ressonància i qualitat de la literatura clàssica que té voluntat de monumentum, de lletra carnal i bategadora, musi quera, plena duna vitalitat verbal perdurable que, alhora, (podria dir oximorònicament?) no deixa traces (escrita sobre laigua) i daquesta manera, com deia lestimada Tsvetàieva, travessa lespai i el temps. I estic segur que aquests versos fràgils, voladors i fugissers resistiran el temps i les batalles del temps, sobreviuran, per arribar futur enllà, amb el mateix tremor primigeni duna e stela fugaç, o d...[Leer más]