LA DESTRAL DEL VESPRE, L'AIXADA DE L'ALBA

Biure de Gaià el silenci dels astres al vespre. Topònim, fusió «poètica», «plausible», «necessària» de viure i de beure. Viure el silenci dels aspres en la nit. La veu poètica i la terra, indestriables. Encontre lluminós entre allò eteri i allò corpori: destral del vespre, aixada de lalba. Els aspres són «camps de secà» segons el «museu dels horrors de la taxidèrmia» que, en definició de Jo rdi Mas, és un diccionari. La llum de les paraules emergeix del magma fosc de la terra i es projecta, en forma de petites illes de c laror, en la ...[Llegir més]