LA PLUJA ALS LLAVIS

«Una ombra, un núvol negre darrere els arbres.I com un flaix, una llum li va caure sobre els ulls.Després, el va veure. Era un noi e nvoltat d'una boira espessa que la mirava. El noi li va allargar la mà.Sentia les veus dels seus companys que la cridaven, però no p odia moure's. Sentia una atracció estranya en els ulls d'aquell noi. Ulls verds i penetrants, com les maragdes. La seva mirada se li clavava ànima endins. Un tremolor li va recórrer tot el cos i un llampec va esquerdar el cel. Aleshores va començar a ploure rabios ament.»