NINGU MES I L'OMBRA

Llegir un poema de Màrius Sampere és com mirar un dels quadres abstractes de Mark Rothko, va dir un crític. És patiru un xoc de sens acions. És ser transportat a l'essència de l'home, al reconeixament dels seus límits i a la seva projecció infinita. Així de paradox al és Màrius Sampere, un poeta per qui l'home és la conjugació de moltes recerques i de molts perquès. Les seves últimes creacions e stan entre les millors obres poètiques dels últims temps.