CAMÍ A MILMANDA

Jo podria haver mort en aquell balcó d'un sisè, caminant sobre la barana. El buit, quan s'atansa, s'arruga igual que un cor, i et dediques a tibar-lo. El traç carbó del tren es destinta en via morta, tot el que es tanca davant s'obre darrere. La veritat, si ho és, és immòbil, un llibre obert boca avall, com una teulada, i a sota els mots, els crits dels quals els altres crits es desentenen. Dels germans va morir primer qui més volia viure. Has de callar perquè t'escoltin, com una mar que es para. «Pedal de l'home mort», de Txema Martí...[Leer más]