CLOC!

Cloc! saparta clarament de la línia dels anteriors poemaris dAugust Bover. Després dels darrers reculls japonitzants, vinculats a uns paisatges concrets, ara el poeta sendinsa pel camins iniciats per lavantguarda francesa del grup Oulipo i, encomanant- se a Ll ull, fa un recorregut polimorf per al gunes de les contraintes clàssiques: el sonet amb eco, el poema aparentment bilingüe, els gent ilicis desplaçats, els lipogrames monovocàlics, el monosil·labisme, la seqüència de tautogrames, etc.