EL SOMRIURE DE L'ANGELICA

Ledat no impedeix a en Montalbano reviure els goigs de ladolescència: la inadaptació emotiva, els trasbalsos del cor, la lascívia/ i per descomptat els enamoraments sobtats amb esclats dira i gelosia. Se sap de memòria aquells versos que diuen «...el savi no és sinó un jove / a qui reca haver-se fet gran». Afortunadament en una matèria tan relliscosa, el comissari té ben a prop linspector Fazio. En canvi, qui no les té totes és la promesa Lívia, que sospita que en Montalbano ha estat enlluernat per la bellesa de la jov e Angelica. E...[Llegir més]