ERA NOMÉS LA BOIRA

Trobem a Era només la boira una trentena (encara no) de poemes curts, desvestits de tota transcendència, que proven d'enlairarse a munt lligats de mans i peus. El punt de partida és la QUOTIDIANITAT ÍNTIMA, les bestieses de cada dia, fetes de dolor fungible. Són unes peces senzilles, aparentment amables per la seva dolcesa traïdora, que tan aviat diries que amaguen una confessió reveladora co m intueixes la mentida del discurs, el poder entabanador del vers.