JOSEP COLL/ LLOCS SORPRENENTS

(...) A finals dels setanta, qualsevol dibuixant del TBO era un déu per al grup d'historietistes en embrió que rondàvem la redacció del carrer d'Aribau, però Coll era, indiscutiblement, no solament l'autèntic mestre entre tots aquells déus casolans, sinó potser l' únic que podia competir, de tu a tu, amb els déus del nord, aquells artistes del mñes enllà que ens arribaven en unes revistes carís simes impreses en color en paper setinat (...)Paco Mir