LA NIT TRANSEÜNT

Angst war das Unbekannte dortPor era allò desconegut allíDurs GrünbeinLa muntanya. Els jardins portables dels llocs inexistents. La calma daquell instant entre el temps i el temps, com ara, extraviats en el llamp de la pregunta, els peus sense terra, les aigües b uides, la nit transeünt del cervell, dalt la coma, la veu trasbalsada que sinterroga, que sens endú, on la retina, darrere. Abans del col·lapse. A lespai dels límits, de la pregunta que rebenta resplendent i aspra, un cos descarnat. La càmera de lull que enreg istra la pèrdua...[Leer más]