alt text
Add to favourites

LA VISTA ALS DITS

POESIA 1993-2008
TODÓ, JOAN

VAT included

For your convenience, you can request the collection of this copy at any of our physical stores. The information on availability in e-commerce does not imply the existence of physical stock in the store.

To check the stock in a physical store, you can contact any of our stores.

Status: With stock

DetailsLABREU EDICIONS
2021
312 Pages
Format: Rústica
ISBN: 9788412328929
Language: CATALÁNCategory: Catalan poetry
DescriptionLa vista als dits recull, revisats, els seus dos primers llibres de poesia publicats en aquesta mateixa col·lecció, Los fòssils (al ras), ara convertits en Los fòssils al ras, i El fàstic que us cega, revisitats i revisats amb el cisell de lexperiència poètica i vital. Aquests llibres estaven exhaurits i daquesta manera lautor els torna a posar en circulació revisitant-los i llimant alguns defectes que el pas del temps i una visió cada cop més segura de la pròpia creació poètica han anat evidenciant a lull sempre críti c de lautor. En aquestes primeres experiències lautor, tal com diu el pròleg de Josep Pedrals creia que «el somni lenverinava, qu e la inutilitat del verb florit no hauria de poder més que el desassossec callat», fins al punt que, en el segon llibre «va voler re marcar la brutor del que lenvoltava, la inconsistència dels fonaments i de les convencions, la constatació de les repugnàncies, i v a traçar un camí per entre la femta, buscant la certesa per sota de la lletjor, maldant la sutzor, en una mena desclat barroc».Dues noves propostes clouen el present volum: La vista als dits, resultat, segons Pedrals, duna meravellosa interferència: «va aparèixe r lamor» i lautor «va reconvertir la frisança indeleble que anava contra el viure, en un goig de sensualitat, pell a pell». I clou el volum el llibre Cartes mortes, una mena de retorn als temes primers, però des duna misantropia plàcida, «sense exabruptes, dun a nitidesa i una finor carnerianes». Dos nous llibres de Joan Todó on la poesia es contrau i se sintetitza en aquella experiència ex traordinària de llenguatge de què parlava Raül Garrigasait en la carta-epíleg que tancava El fàstic que us cega i que ara propicia u na enlluernadora resposta epistolar, veritable teoria poètica sense concessions a lèxit fàcil ni al confort de la intel·ligibilitat temptadora, amb què lautor clou la reunió daquests quatre títols que shan fet un.

THEMES