LLUM DE TARDOR

Tu i jo, i tots els altres, ¿som gaire més que temps? ¿Som grancosa més que temps i consciència del temps que som? El quevivim a li nici dels dies és el xàfec que mulla la terra: aroma ipromesa. Ens abrusem, més tard, en la brasa voluptuosa delestiu. A tu i a mi, i a tots els altres, ens arriba lenta, la tardor.Llavors, pertot, una llum groguissa de fulles cansades. Unpaisatge efímer. Ara el temps sens fa memòria, vertigen dela memòria: enyorança de les hores felices, remordiment perles culpes que loblit no pot oblidar. Les tardes s...[Llegir més]