QUAN VAIG DEIXAR DE SER NATURA LLEUGERA

El que de veritat em fascina, però, és el fet d'imaginar la meva vida com el curs del riu Níger/ una vida en certa manera suïcida, q ue desafia sovint les lleis de la lògica i el sentit comú. I somniar en el dia que, inevitablement, farà un gir dràstic, el dia en q uè la corba, La Boucle, s'obrirà i deixaré d'anar cap al desert de la bogeria per endinsar-me a l'oasi de la raó, del seny i, amb so rt, de l'equilibri. Jo, com el Níger, també vull claudicar davant les lleis dels homes, i vull pensar que aquests anys de malaltia h an estat...[Llegir més]