TEMPS DE MATERA

A casa no érem d'anar a missa. Servàvem la memòria de segles de persecucions. Els records de les cremadisses de 1691, dels penedimen ts públics aconseguits sota tortura, els crits de dolor dels homes i dones llançats a les fogueres de viu en viu, romanien presents, com si tot allò hagués passat feia uns dies. Era l'Església, els sermons des de la trona, el que mantenia present el record del pat iment. Però aristòcrates i inquisidors, militars i clergat anaren ben vius a situar al temple de Sant Domingo només les gramalletes amb els n...[Llegir més]