ÚRSULA

Mai tant com ara un text m'havia pres l'ànima perfer-me escriure sense aturador.Va ser, des del primer dia, una boge- ria. Una veta al mig del silenci mineral, una acràcia, un no saber ben bé què. Un llibre de poemes escrits en prosa o com fos. Un moviment guiat p er la bellesa -com a fi, sense fi, com a traç, només, potser. L'escriptura som nosaltres, però és ella qui mana. L'eloqüència del ve rb que abat el mutisme. Deixar que la paraula parli en el seu no dir. ÚRSULA és juganera i desafia els seus propis mites. S'hi rabej a. De la ...[Llegir més]