VALÈNCIA NORD

Submergir-me en la poesia de la Teresa Pascual, llegir-la de cap a cap, mha descobert una obra sense por que, lluny del que ens és superflu, transita des de làmbit de lestètica al de la filosofia per mostrar-nos allò que som. La seva, també a València Nord, és una poesia sense noses, despullada i concisa, que ens retorna a lessencial amb imatges duna extrema pulcritud/ ara penso en «aquel la línia blava que fa / de lhoritzó un espill infinit». Però no sencalla en lestètica, shi recolza i la supera omplint de verita t unes imatges que ...[Leer más]