Giani Stuparich: L'illa
Existeix la triestinitat? A principis del segle XX un planter de joves escriptors de la ciutat (Scipio Slataper, Carlo Michelstaedter, Enrico Mreule i Carlo i Giani Stuparich) es lamentaven que Trieste, que havia estat un encreuament de cultures i el port de la Europa central al Mediterrani, no tingués la voluntat de tenir una tradició cultural transcendent. L’aïllament, la guerra i les condicions com a creadors els van abocar a un desmembrament del grup, alguns van emigrar, altres es van suïcidar o van morir a la guerra. Giani Stuparich va quedar com a representant d’aquesta generació tan prometedora de joves autors desapareguts.
En aquest breu relat, un fill acompanya el seu pare a l’últim viatge a una illa de l’Adriàtic per acomiadar-se del lloc on va néixer. El relat es converteix en una obra mestra sobre les relacions paternofilials ple de tristor i tendresa en un fons d’una alegria que es converteix en un cant a la vida.
La isla de Giani Stuparich és el llibre que hem seleccionat per a representar l’any 2008 a la Biblioteca Laie, quan es va publicar la traducció al castellà de José Ángel González Sainz a l’editorial Minúscula. Al febrer de 2010 apareixia L’illa, la traducció al català d’Anna Casassas Figueras per a la mateixa editorial.
Share
