No fa gaire que s'ha publicat Leonora de l'Elena Poniatowska, que he llegit i gaudit. Des de llavors que penso que aquesta obra, tot i haver guanyar un premi (el Biblioteca Breve) no ha tingut el ressò que es mereix.

Avui, quan llegeixo a la premsa que Leonora Carrington ha mort als 94 anys, he tornat a pensar en la novel·la que relata la seva vida i que us recomano ferventment. La de Leonora és una vida intensa, inconformista i avançada a l'època: ella és una pintora mexicana d'origen anglès, companya de Max Ernst, que va envoltar-se dels artistes surrealistes, i que va conèixer Dalí, Picasso, Duchamp i Breton. Al 1940, la família l'ingressa en un manicomi a Santander.

Leonora va ser un esperit lliure, una vida singular, trencant motlles i precursora en reivindicar els drets de les dones. Sort, sempre, que en quedarà l’obra i també, la novel·la de l’Elena Poniatowska.

 

També en parla: Fernando Valls a La nave de los locos