Seminari sobre Eugenio Trías
CURS PRESENCIAL I EN LÍNIA
La ciutat del límit i el fronterer. La filosofia d'Eugenio Trías.
Aquest curs, concebut com una introducció al pensament d'Eugenio Trías, segueix el solc de la seva proposta d'una ciutat del límit, formada per l'encreuament entre cardo i decumanus, que dona lloc a quatre barris: el barri religiós, l'ètic, l'estètic i el de la raó fronterera.
Seguirem aquí la seva proposta d'una filosofia del límit, concorde a la concepció de l'home com un ésser fronterer, per a acostar-nos, a partir d'aquests quatre barris, a la idea que Eugenio Trías tenia de la concepció humana, d’allò diví, de la naturalesa i del seu temps o època històrics, formulada en l’enigmàtica sentència que “tot el que hi ha és ésser del límit que es recrea”.
Trías va seguir una aventura filosòfica sota l'ombra protectora dels seus genis tutelars, Plató i Nietzsche, intentant unir les intuïcions filosòfiques de tots dos en una filosofia que fos fidel a la terra, sense oblidar la dimensió transcendent i misteriosa que envolta a tot allò viu.
En la línia dels grans pensadors espanyols del segle XX (Unamuno, Zubiri, Ortega y Gasset, Zambrano), Trías va intentar superar l'Idealisme propi de la filosofia alemanya amb una mena de realisme crític que sabés unir raó i simbolisme, raó i passió, la qual cosa li va portar a formular la seva noció de raó fronterera, clau per a entendre la seva proposta filosòfica. Aquesta raó trobarà en el simbolisme religiós, ètic i estètic, en les antenes poètiques i musicals, el camí per a endinsar-se en el cercle hermètic que envolta tota existència.
Enfront d'altres pensadors de la seva època, Trías no va renunciar a formular una filosofia metafísica que donés compte de la totalitat de l'existent, que integrés, d'un mode vivent i orgànic, totes les dimensions de la vida humana. Per a Trías tota filosofia o és metafísica o no és filosofia de cap manera. El seu alè creador s'allunya aquí dels corrents de la seva època, que es movien entre el nihilisme descoratjador o el fragment postmodern. Trías no va renunciar al collage ni a un sistema obert que era un veritable work in progress, però sempre des d'un alè metafísic que no renunciava a allò propositiu i a la totalitat. Sens dubte, Trías, com bé deia el seu estimat Goethe, va ser “una ànima que va voler ser totes les coses”.
Seminari impartit per Fernando Pérez-Borbujo, professor del Departament d'Humanitats de la UPF i doctor en Humanitats i Ciències Polítiques i de l'Administració per la UPF. Ha centrat els seus estudis en la filosofia alemanya del s. XIX i l'espanyola del s. XX i en les relacions culturals i filosòfiques d'aquestes dues cultures. El seu altre àmbit d'estudis és sobre les relacions entre ètica, religió i política en el món contemporani.
Laie Pau Claris
29/09/2025 - 02/10/2025
Carrer de Pau Claris, 85, 08010 Barcelona
