AIGUA, ÀNIMA

L'aigua és la nervadura del llibre, la deu que irriga tots els poemes. El poeta ha optat per transmutar-se en aigua, que com l'ànima , no té forma i es perfila pel continent. Podríem demanar-li al poeta si a la mitja vida som -o ens agrada creure que som- roca? Fos quina fos la resposta, ara el poeta es reconeix aigua. Però quines formes pren aquest element? L'aigua i l'ànima són riu amb capçal era, curs i desembocadura. Són gel i pluja. Són segla amb llit verdós. Són font, deu, toll. Fins i tot mar oberta. Aiguamolls amb ca nyissars...[Leer más]