COM UNA NINA RUSSA

Penso que la vida sassembla a un joc de nines russes. Dinsde cada pèrdua hi ha una forma més petita de vida, amagada,que espera, di ns del dol, una llavor de llum, dins del record, unbatec que ens busca. Potser la poesia és això, la manera comel temps ens despulla i, alhora, ens torna a vestir de vida.Com una nina russa neix dun procés dexploració interior quetravessa lexperiència de la pèr dua, el record i la transformació.El títol evoca la imatge de la matrioska, símbol de la identitatfragmentada i les múltiples capes del jo.Aquest...[Leer más]