EL MONOLINGÜISME DE L'ALTRE

«Soc monolingüe. El meu monolingüisme és amb mi i lanomeno la meva estança, així el sento, hi resto i lhabito. Mhabita. El monoli ngüisme en el qual respiro, fins i tot és el meu element. No un element natural, no la transparència de lèter, sinó un medi absolut . Insuperable, incontestable: només el puc rebutjar si dono testimoniatge de la seva omnipresència en mi. Mhaurà precedit de sempre . Soc jo. Aquest monolingüisme, per mi, soc jo. Això no vol dir, de cap de les maneres, no tho pensessis, que jo sigui una figura a l·legòrica daq...[Leer más]