EL SOROLL QUE FA UN CARGOL SALVATGE QUAN MENJA

Quan es posava en marxa per a una expedició, els tentacles se li allargaven expectants i se'l veia segur de si mateix sobre el lloc cap on anava, com si el que anava a buscar es trobés només uns centímetres més enllà. Observar-lo com lliscava era una distracció mo lt agradable i oferia la possibilitat d'una mena de meditació. I els meus pensaments, sovint frenètics i frustrats, es tranquil·litz aven de manera gradual i s'aparellaven amb el seu ritme suau i encalmat. Amb aquell moviment misteriós i fluid, el cargol era el mes tre de ta...[Llegir més]