GUALBA, LA DE MIL VEUS

«En acomiadar-se a la nit, dalt de l'escala, tremolaven tots dos, talment les fulles ja caduques que, fora, flagel·lava la ja desfer mada tempesta. Tremolaven i no sabien separar-se i, miserablement, ajuntaven el tremolor. Aleshores, s'esdevingué una cosa abominabl e. La làmpara de petroli va escapar-se de la mà d'ell. Damunt, on la mà la tenia, caigué al mig del pit de la noia que ja tancava el s ulls. L'essència diabòlica vessà, s'escampà, fou tot d'una un torrent de flames. I en fou la noia tota vestida, en les robes, en e ls cabel...[Llegir més]