HOMILIES DE MEDINYÀ

Sempre que he hagut de viure lluny del país, he pogut comprovar que el català és un animal que s'enyora. Tenim unes arrels fondes, c lavades en una terra concreta/ tenim la mirada secularment acostumada a un horitzó que cap sencer dins la nina, l'únic horitzó que h an vist els nostres avis i besavis/ l'única terra que han trepitjat els nostres avantpassats. Som una pobra gent, jornalers i menest rals, però tenim una pàtria.