L'ABRAÇADA QUE

L'abraçada que et salva del precipici i la que et deixa caure, l abraçada que és coixí o armadura i la que és fredor i desesperança. L abraçada que no vas poder fer i la que t hauries pogut estalviar. Aquestes i tantes altres abraçades passegen dins de poemes que parlen d un món caòtic on es barreja l amor, la paternitat, la melangia, les lluites o els somnis. Un món que Roc Casagran ens convida a abraçar amb una abraçada cálida i acollidora, tendra i juganera. I si? ¿I si m abraces i ets tot l univers, i tornes els temors petits, pet...[Llegir més]