MENTRE MASTEGUES LA MATÈRIA

Mentre mastegues la matèria pot ser llegit com un rastreig dinclinacions íntimes que menen cap a l'angoixa i, de manera paral·lela, cap a lacceptació. Mastegar la matèria, de nit, com quan el bruxisme fa combatre les dents entre elles, de manera maquinal però ta mbé amb costum i compulsió recreant-shi, fent-ne refugi, mentre el present es va esmicolant i la vida i el no-res succeeixen pert ot, arran i lluny, simultàniament, en el caos del temps i del somni.