PASSADIS AVALL

A Passadís avall, els sentits teixeixen un descens cap al límit de laidentitat i lexistència pròpia, durant el qual els versos, carregatsde gravetat i cruesa, exploren un malestar honest i aboquen laveu poètica dins la pica, el llit, la gola i el foc. Lautor divideix lobraen dues parts asimètriques que dialoguen entre si i representen,per una banda, lexperiència ininterrompuda de la «ineptitud deser» i, per laltra, linici del procés de comprensió fet de «focs quesapaguen sense descans».La força simbòlica dels poemes conviu amb una gra...[Leer más]