El passat 16 de novembre Laie Pau Claris va acollir la presentació del llibre El tumor de Toni Soler, publicat per Anagrama. Soler hi relata la mort del seu pare Antonio d’un tumor cerebral quan ell tenia 16 anys, un dol que en el seu moment no va ser capaç de fer i que l’escriptura d’aquest llibre li ha permès elaborar.
Les editores Silvia Sesé i Isabel Obiols van començar l’acte. Sesé, directora editorial d’Anagrama, va llegir un missatge de Jorge Herralde, qui es va disculpar per no haver pogut assistir a la presentació i que va qualificar el llibre de Soler com una tardana carta al pare.
Gemma Nierga va conversar amb Soler i va explicar que ella va estudiar COU amb l’autor i no recorda que ell parlés en cap moment de la mort del seu pare. Quan els fets van passar, Soler va renunciar al dol i va bloquejar la figura del pare. En el llibre es descriu a ell mateix en aquella època com un “adolescent llunàtic i contradictori” i, afegeix, “el meu ego era tan gran que no hi havia espai per a res més”. Soler va afegir que ara, amb la distància, creu que en aquell moment va fer el que va poder.
No obstant, 35 anys més tard, ha estat capaç d’afrontar el que va passar sense patiment i ha escrit el llibre en un procés d’alliberament. De totes maneres, durant la presentació, Soler es va veure obligat a parlar d’una cosa molt íntima en públic i no li va resultar fàcil.
Soler va explicar que havia escrit el llibre a raig i que molts trossos els havia redactat al camerino en les pauses mentre feia el seu programa d’humor. Gemma Nierga va destacar l’emotivitat d’alguns dels fragments del llibre, sobretot alguns records sobre la vida quotidiana del pare.
Tot i tenir la mort com a tema central, per Nierga estem davant d’un llibre que ens convida a celebrar que estem vius. Tota la recança i penediment per uns moments que Soler va viure en la negació, s’alliberen en aquest llibre ple de sensibilitat.
Activitats relacionades
