Seminari sobre Jacques Derrida

CURS PRESENCIAL I EN LÍNIA
Derrida, fundador de la desconstrucció, és un
dels filòsofs francesos de referència de la segona meitat del segle XX. Conegut
per obres com La voz y el fenómeno (1967), La Gramatología (1967)
o La diseminación (1972), en les que pensa a fons les relacions entre
oralitat i escriptura en el marc de la tradició, el seu pensament patirà, a
mitjan de la dècada dels anys 80, un gir inesperat. Tal gir està motivat, en
part, per la mort del seu bon amic, Paul de Man, així com pel descobriment del
seu passat nazi (Memorias para Paul de Man (1988); en part, per la
intenció de donar un gir pràctic a la desconstrucció, que es dirigeix ara a
pensar el dret, la llei i la justícia (Espectros de Marx (1993), Fuerza
de ley (1994) y Políticas de la amistad (1994)).
Aquest gir va acompanyat d’una reflexió entorn del
do (Dar el tiempo. La moneda falsa (1991), Dar la muerte
(1992)), partint d’una crítica a Mauss que li permetrà pensar la dialèctica
entre l’economia i la gràcia en el món contemporani. Aquesta reflexió culminaria
en una profunda meditació sobre el perdó (El perjurio y el perdón
(1997-1998), Dar el tiempo (1999), Perdonar: Lo imperdonable y lo
imprescriptible (2012)) el rerefons del qual no és un altre que l'Holocaust
i la memòria històrica.
Comparteix