Una conversa a Laie amb Edi Pou i Cabosanroque

L’Edgar Varèse va definir la música com a “sorolls organitzats en el temps”. És a dir, la música és quelcom que algú administra. Per tant, respon a un conjunt de decisions subjectives. I, potser, interessades.

A Nou elogis de l’imparell (H&O), l’Edi Pou, bateria de Za! i Los Sara Fontan, es pregunta per què tothom escolta les mateixes cinquanta cançons, i com és possible que totes elles tinguin el mateix ritme, el mateix compàs, una durada semblant i una temàtica similar. Com ens afecta aquesta uniformitat? L’autor ho té clar: trencar els estàndards és un desafiament al poder i a la normalitat, i en aquest desafiament rau una esperança de canvi.

Les produccions escèniques, les instal·lacions i els instruments inventats per la Laia Torrents i el Roger Aixut, els Cabosanroque, també qüestionen i posen en crisi els valors i els límits del discurs musical hegemònic. I sobretot, de nou, fan evident que el gust no sempre és espontani ni personal, sinó que moltes vegades s’imposa mitjançant un formidable aparell estètic i mediàtic que estableix què és ‘normal’ i què no ho és.

El proper dimecres 6 de maig, a partir de les 18.00 h, l’Edi Pou i els Cabosanroque s’interrogaran mútuament per esbrinar com convertir la curiositat i l’estima per la raresa en una estratègia per superar el dictamen de la màquina generadora del gust.

Dimecres 6 de maig a les 18 h. a la Sala Picasso de Laie Pau Claris.

->Aforament limitat amb inscripció prèvia de plaça al següent formulari.