AMAMI, ALFREDO, AMAMI

Barcelona, 1950. Una època fosca, trista, de falsa moral, dhipòcrita acceptació de les convencions socials. Una època en què, malgr at tot, es podia gaudir duna vida fàcil, regalada, si sescollien bé les amistats. i els amors. Amami, Alfredo, amami ens remet, òb viament, a La Dame aux Camélias, de Dumas, i a La Traviata, de Verdi. Les històries damor són universals, eternes. Poden passar a P arís, poden passar a casa nostra, al segle xix, al segle xx o en el futur. LAmor (en majúscula, si us plau) no sap dèpoques, ni de condicions so...[Leer más]