L' AURÓ

Quan l?Auró era un nadó diminut, els seu pares van plantar un arbre en el seu honor: un auró. Ella i el seu arbre van créixer junts i, tot i que un arbre no és sempre un company ideal, això no té cap importància quan l?Auró té ganes de cridar, la qual cosa li pass a molt sovint. Un temps després, l?Auró va passar a ser la germana gran i va descobrir que els nadons també són a estones molt sor ollosos. Però, afortunadament, l?Auró i el seu estimat arbre saben molt bé què és el que li cal al nadó.