NEGRA ES LA PLUJA

Hi va haver un temps en què la vida dins ledifici era, si no senzilla, almenys predictible, reglada pel seu estàtic ordre intern. O blidats del món exterior, els hostes navegaven a vela entre aules i passadissos. La jerarquia era invisible i inútil, i els estudian ts es mesclaven amb els pacients com a la cuina el xef ordia el caldo i els pastissets de cabell dàngel i les pizzes i les merengu es de tres colors de manera interactiva i fins amable.Però a fora esclatà un conflicte. I malgrat que ningú no sap, ni li importa, què lha causa...[Leer más]