NO HI HA TREVA PER A LES FURIES

Llavors m'estic despert i ajagut en les hores difícils, escoltant com neix la maregassa a algun lloc de l'Atlàntic, pujant i baixant , onada a onada per la platja llarga,vora el poble que està sense llum i sense companyia. I em ve al pensament aquell ésser que està també despert, mentre deixa que trenquin en ell les pregàries nostres, no durant unes hores, sinó dies, anys, tota l'eternitat.