RAGTIME

A Ragtime, aquest poema continu que es construeix i senriqueix, a lhora que evoluciona, llibre a llibre, en lobra de Garriga, dep urant-se, cada cop més, de retòrica i tendint a lessencialització del llenguatge, fa una mena de gir visual cap al passat, però no en un sentit elegíac, perquè aquest passat semmiralla constantment en un present esquerp i en la incertesa dun futur que recorden al poeta tot allò que podria haver estat i no ha estat, tot allò que es perd en el difícil equilibri duna subsistència fidel a una manera personal i ...[Llegir més]