SENSE LLAMBORDES

Un camí sense llambordes. Al final , una casa on viuen due spersones. Hostatgen una visita del passat...Sense llambordes ens mostra l'aroma de l'espígol i de la incomunicació. El suau tacte d'un cos en moviment ballant amb l'aire, d'una banda, i la fredor dels bar rots d'una presó, d'una altra. El gust agredolç dels besos que es fan des dels ulls, però que no arriben als llavis, i el tast amarg de les píndoles que pretenen curar la demència.Com a música de fons, el soroll de la mar, un piano i un violí. I al cel, la presènc ia còmpli...[Leer más]