TOT EL QUE TINC, HO DUC AL DAMUNT

Tot i la duresa del que ens conta Herta Müller, per a Màrius Serra no és una novel·la de sang i fetge, sinó que l'horror dels camps de treball es reflecteix en la quotidianitat i en els petits detalls. És una bona porta d'entrada en l'obra de la Nobel, és colpidor a però d'aquelles que et deixa un bon regust a la boca, de dir: he travessat alguns límits.