CARLOS GARAICOA
AUTOFLAGELÀLACIO, SUPERVIVENCIA,INSUBORDINACIO
Garaico parteix de la realitat de la ciutat per transformar-la a través de les seves intervencions plàstiques, tot inventant un paisatge fictici de reforç i rehabilitació de les estructures dels edificis. L'artista s'ergeix en un arquitecte "il·lusionista" i documenta idees i situacions. Utilitza diferents disciplines per configurar una obra: el dibuix acadèmic, amb el qual transforma els edificis de la ciutat construïnt d'aquesta manera esbossos d'una arquitectura fictícia; la fotografía com a document realista de l'estat actual de l'Habana; i el llenguatge dels títols i els textos, en què s'observa com a fort component literari i irònic.