DE TOT EL QUE ESTIMO

Em veig obligat a fugir de tot el que estimo i tinc tanta ràbia i tanta pena que ploro amb els ulls ben secs i no em doldria gens mo rir-me... Un text de Pere Calders de l?any 1939, on l?autor descriu el moment en què creua la frontera i inicia un llarg exili. El relat és colpidor, cal emmarcar-lo durant la retirada de les tropes republicanes a les acaballes de la Guerra Civil. Calders descriu allò que veu pel camí i nosaltres pretenem provar què passa dibuixant un altre fil narratiu.