EL MAPA DE L'INFINIT

Ja ho deia Hölderlin. Anhel pujar a la llunyania en crepuscle. I a tu, cor ferit, també et vindria de gustpujar als turons, beure el foc del cel i el vi dels déus,envellir ebri de núvols, tocant excitat la llunyania. Demanes una nova treva a l'atzar però l'alba t' ha parat trampa. Saps, com Rilke, que es perdrà la paraula i que la mort és gran i cansa molt. Ara, entre bastidors, com un actor qu e envelleix tement per la memòria, exhibeixes una certa indiferència però no pots amagar que darrera aquesta màscara hi ha la imatge de la p...[Llegir més]