EL MARIT GOS

«Quan el tren nocturn amb arribada a les nou i disset es va aturar a lestació central i em disposava a baixar del vagó, em vaig ent rebancar, potser perquè el tren estava inclinat, o perquè hi estava landana, i vaig caure al damunt de la bossa de viatge que havia sortit projectada cap endavant. Vaig sentir una veu dhome al meu darrere, però no vaig entendre si em deia que ell no mhavia empe ntat o que qui mhavia empentat no havia estat ell. Estava amoïnada pel soroll dous esclafats que mhavia semblat sentir a dins de la bossa que ten...[Leer más]