EN PATUFET

«Hi havia una vegada una família que tenia un fill molt menut, tan menudet com un cigró. Tan petitó que li deien Patufet. Un dia, me ntre la seva mare estava fent el dinar, va veure que no tenia safrà. En Patufet de seguida soferí per anar a la botiga. La mare no el deixava mai sortir sol de casa, perquè li feia por que la gent no el veiés i el trepitgés. Però en Patufet va insistir. Li va dir a la mare que hi aniria cantant/ així la gent, encara que no el veiés, el sentiria, i ningú no el trepitjaria.»